Història del Santuari
La vil·la romana
(segles I aC – I dC)
Sota el parc de la Salut es conserven les restes, en bona part sense excavar, d’una vil·la romana. Es tracta d’un assentament rural, un veritable centre de producció vinícola, format per dues parts: la rústica, amb magatzems i forns i obradors de ceràmica, i la residencial, de la qual es va trobar un magnífic paviment de mosaic amb la representació del déu Neptú i una tritonessa.
Les excavacions d’aquest jaciment s’iniciaren a principis de segle i al llarg d’aquest mateix segle s’hi han efectuat diferents campanyes. Entre els anys 1980 i 2000 el Museu d’Història de Sabadell hi ha fet intervencions puntuals. Precisament és en aquest museu on es conserven les restes materials que s’han pogut recuperar gràcies als treballs arqueològics.
L’ermita de Sant Iscle i Santa Victòria
(segle XIV – 1872)
Aquesta ermita ja surt citada al primer quart del segle XIV. Al llarg dels segles XV al XVII, a causa de les successives guerres i pestes que afectaren Sabadell, i tenint present la tradició oral de la troballa d’una imatge de la verge en una font prop del torrent de Canyameres, en un temps no definit, aquesta ermita va esdevenir morberia (per a l’observació i quarentena dels malalts) i lloc de pelegrinatge.
L’ermita fou enderrocada l’any 1872, i se suposa que el seu emplaçament era a la part posterior de l’antiga hostatgeria i futur centre d’interpretació del parc.
L’Aplec
La popularitat i la concurrència cada vegada major de gent cap a aquest indret van desencadenar l’inici, a finals del segle XVII, de l’Aplec de la Mare de Déu de la Salut de Sant Iscle. El 9 de maig del 1697, el Consell de la Vila instaura oficialment una festa de marcat caràcter religiós, una processó que anava a càrrec de la parròquia de Sant Feliu.
L’Aplec, al final del XVIII, ja comença a aplegar no tan sols els habitants de la vila de Sabadell, sinó també pagesos vinguts dels pobles veïns i fins i tot gent de Terrassa i Barcelona. La festa va prenent volada com a fontada, en què les famílies i els joves es trobaven per menjar, beure, jugar i ballar.
A partir de la segona meitat del segle XIX i al llarg de la primera meitat del XX, l’Aplec de la Salut, mantenint el seu caràcter devocional, esdevé una ocasió per a l’esbarjo urbà, d’una ciutat cada vegada més gran i més industrialitzada. Justament, el 1876 es va ampliar la festa al dilluns, quan tradicionalment se celebrava només el segon diumenge de maig.
Fa doncs més de tres-cents anys que l’Aplec ha esdevingut la festa local per excel·lència, en què es barregen el sentit religiós amb el sentiment popular i festiu, coincidint amb el traspàs a la bonança i a la primavera.
El santuari: arquitectura i art
L’edifici del santuari de la Salut es va començar a construir el 1876, com a obra de Carles Gauran. Després que s’ensorrés abans de ser acabat, l’any 1882 es va inaugurar, ja com a obra de Miquel Pascual i Tintorer. Aquest mateix arquitecte fou l’autror de l’esbelt campanar modernista, bastit l’any 1907.
Després de la destrucció soferta durant la Guerra Civil, el temple, entre els anys 1939 i 1940, fou reconstruit per Francesc Folguera.
El pintor sabadellenc Antoni Vila Arrufat (1884-1989) fou l’artífex de la decoració mural i dels vitralls de l’interior del santuari un cop estigué reconstruït. Aquests treballs es van fer en dues etapes: entre el 1944 i el 1952 les pintures al fresc del presbiteri, volt absidal i absis, i la part alta dels murs de la nau principal i, entre els anys 1958 i 1962, els quatre murals a l’oli de la nau central, tot plegat amb escenes d’art sacre i sobre la història del santuari.
La Mare de Déu de La Salut,
Patrona del Bisbat de Terrassa
L’11 de maig de 2008, la Mare de Déu de la Salut, va ser proclamada patrona del Bisbat de Terrassa, en una multitudinària Eucaristía celebrada a Fira de Sabadell. Des de llavors es va instituïr el dia 19 d’octubre com a dia de la Solemnitat de la Patrona.
En el moment actual la conservació dels edificis del Santuari (Església i Casa del rector) està a cura de la Fundació Canònica Mare de Déu de La Salut, presidida pel Sr. Bisbe. La Hostatgeria annexa així com l’entorn del Santuari (Parc periurbà de La Salut), són de propietat municipal.
El sosteniment econòmic de la fundació es vehiculitza principalment a través dels Amics de La Salut.